Sóc un “Camaco”!

Antoni García, aquest barceloní de barri, com li agrada dir i presumir, és una d’aquelles privilegiades persones que fa el que li agrada... i li agrada cantar.
Home d’esperit lliure, nostàlgic de la nova cançó  i ubicat dins del sobiranisme, “...a l’altre costat no hi ha ningú!” manifesta insistentment, ens parla del que fa, de per què ho fa i des de quan ho fa. Repasa  la seva orgullosa militància com a “Camaco”, els seus projectes, i ens comenta amb  certa amargura el tracte que la democràcia va donar a molts d’aquells que tant la van cantar i van lluitar per a ella i reflexiona, també, amb veu alta i clara, sobre quin creu que hauria de ser el rol social del cantautor d'avui día.

L’Antoni, aquest  afable obrer de la cançó, faceboockero empedreït, desprèn en pocs minuts una tremenda sensació d’haver-lo conegut des de fa temps. Amable, atent, amigable, observador i un xic esbojarrat, exterioritza sense dissimul una tremenda tendressa i passió per la feina que ha escollit, barrejada d’indignació rebel contra la dura realitat actual i per un món què sovint rebutja i no li agrada.