No cal ser adult per fer coses i tenir
iniciativa. En Derek, un jove barceloní de 9 anys, conscient de les seves
necessitats formatives i tecnològiques, ens parla, ens presenta i ens explica amb molta
claredat i seguretat el que li cal i com pensa aconseguir-ho.
Prèvia consulta
amb els seus progenitors i amb el suport incondicional de la família i amics inicia el
que podrien qualificar com la seva primera gran “aventura empresarial”.
Aventura
incerta, com totes, no exempta de sacrificis però carregada d’il·lusió,
positivisme i de moltes ganes
d’aprendre. Hores de feina i aprenentatge per perfilar un projecte ambiciós però a l’alçada de les seves
capacitats i possibilitats. Desitgem a aquest petit emprenedor molt d’èxit i que aconsegueixi plenament
els seus objectius, des de el
convenciment que passi el que passi l’experiència serà, sense cap dubte, el
millor dels guanys! Endavant Dereck!
Antoni García, aquest barceloní de barri, com li agrada dir i presumir, és una d’aquelles privilegiades persones que fa el que li agrada... i li agrada cantar.
Home d’esperit lliure, nostàlgic de la nova cançó i ubicat dins del sobiranisme, “...a l’altre costat no hi ha ningú!” manifesta insistentment, ens parla del que fa, de per què ho fa i des de quan ho fa. Repasa la seva orgullosa militància com a “Camaco”, els seus projectes, i ens comenta amb certa amargura el tracte que la democràcia va donar a molts d’aquells que tant la van cantar i van lluitar per a ella i reflexiona, també, amb veu alta i clara, sobre quin creu que hauria de ser el rol social del cantautor d'avui día.
L’Antoni, aquest afable obrer de la cançó, faceboockero empedreït, desprèn en pocs minuts una tremenda sensació d’haver-lo conegut des de fa temps. Amable, atent, amigable, observador i un xic esbojarrat, exterioritza sense dissimul una tremenda tendressa i passió per la feina que ha escollit, barrejada d’indignació rebel contra la dura realitat actual i per un món què sovint rebutja i no li agrada.
